Dialectos del catalán

Los siguientes ejemplos de variedades dialectales del catalán-valenciano-balear recogen todas las formas consideradas como arcaicas, y sin aplicar la normativa contemporánea. Cabe mencionar que no están todas las variedades dialectales, y que se utilizará el siguiente texto extraído de la parábola del hijo pródigo (Nuevo Testamento, San Lucas 15:11-32):

Un hombre sólo tenía dos hijos. El menor le dijo a su padre: "Ya es hora que sea mi propio amo y que tenga dinero: es necesario que pueda irme a ver mundo. Divida sus bienes y déme lo que me toque".

"¡Ay, hijo mío", dijo el padre, "como quieras, eres una mala persona y serás castigado". Y después abrió un cajón, dividió su hacienda e hizo dos partes.

Unos días después, el malo se fue del pueblo muy satisfecho y sin decir adiós a nadie. Atravesó muchas tierras fértiles, muchos bosques y muchos ríos, y llegó a una gran ciudad donde se gastó todo el dinero.

Bloque occidental

Valenciano alicantino (Alicante)

Un home només tenia dos fillx. El més tjove va di a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga aná-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", va di (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir es seus béns i va fe dos parts. Uns dies después, el roín se'n va aná del poble mol devanit i sense di adiós a ningú. Va travessá moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribá a una gran ciudat on es va gastá tots es dinés.

Valenciano meridional (Alcoy)

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres un roín i seràs castigat". I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) campante i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tot(s) los dinés.

Valenciano apitxat (Valencia)

Un home només tenia dos fills. El més jove digué a son pare: "Ya és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: es precís que puga anar-me'n a vore món. Partixca'ls seus bens i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digue'l pare, "com vullgues, eres un roï i seràs castigat". I en acabant aubrigué un calaix, partí els seus béns i ne feu dos parts. Uns dies despues, lo roïn se n'anà del poble molt ufà i sense dir adéu a ningú. Trabessà moltes terres ermes, molts boscs i molts rius, i arribà a una gran ciutat on es gastà tots els dinés.

Valenciano septentrional (Castellón de la Plana)

Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore món. Partisque la herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vullgues, eres roïn i hu penaràs". I en acabán ba ubrir un caisó [calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dos partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar del poble mol contén i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'ribar a una gran ciudat on es va gastar totj els dinés.

Catalán de transición (Comarcas del Ebro y norte de Castellón)

Un home només tenia dos fills. Lo més tjobe ba di a sun pare: "Ia és hora (de) que sige'l meu propi amo i que tingue dinés: cal que pugue anar-me'n a bore món. Partiu los bostres béns i dona'm el que'm toque". "Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulgues, ets dolén i seràs [siràs] castigat". I después ba ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fer-ne dos parts. Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol ufà i sense di adéu a ningú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los dinés.

Lleidatà (Lérida)

Un home només tenia dos fills. Lo més jobe li ba di a son pare: "Ia's hora de que sigui el meu propi amo i que tingui cuartos: cal que me'n pugui anar a beure món. Parteixi los bostres béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulguis, ets dolén i siràs castigat". I después ba aubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fe-n dos [dues] parts. Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol contén i sense di adéu a ningú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los cuartos.

Bloque oriental

Catalán central

(Barcelona)

Un homa numés tania dos fills. Al més joba li ba di al seu para: "Ia (é)s hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura món. Parteix la teba harència i dona'm al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fe] dues parts. Al cap d'uns quants días, al dulén sa'n ba 'ná dal popla mol tibat i sensa di adéu a ningú. Ba trabassá molta terr erma, mols boscus i mols rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on ba gastà tots als cèntims.

(Campo de Tarragona)

Un hòmă numés tăníă dós fills. Ăl [lu] més djóbă [djóvă] ba dí ăl seu pàră: "Dja (é)s hòra că sígui'l meu pròpi àmu i că tíngui dinés; mă n'he d'ănà bèură [vèură] món. Parteix la tebă hărència i dona'm el că'm tóqui." "Ai, fill meu", ba dí'l pàră, "com vulguis; ets dulén i săràs castigat." I dăsprés [dăspués] ba (a)ubrí un calaix, ba partí la sebă hărència i ba fér-nă [en ba fe] dúgăs parts. Ăl cap d'uns quants diăs [passàts uns diăs], ăl dulén să'n ba'nà dă'l pòblă mól cuntén [cufói, (a)ufanós] i sensă dí ădéu a [despădír-să dă] ningú. Ba trăbăssà móltăs tèrrăs érmăs, móls bòscus i móls rius, i va'rribà a ună gran ciutat on (să) ba găstà tots ăls dinés.

Català salat (Empordà)

Un homa numés/dumés tania dos fils al [as] més joba ba dil'li'n [li va di'n] al seu para: jès hora (de) ca sigui'l[sigui's] meu propi amu i ca tingui cèntims: me n'he [me n'haig] d'anà beura món. Partexi la seua'réncia i me'n dongui (dongui-me'n) lu ca ma (el cam, lu cam) toqui. Ai fill meu, ba dil'li'l (dil'li's) para, com vulguis; ets un dulén i Déu ta castigarà. I dasprés ba ubrí un calax i ba partí la seu'aréncia i na va fé [va fen'na] dugues parts. Al cap d'uns cons dias al dulen va nas'san [s'an va ana] del popla mol tibat i sensa dil'li adéu a ningú. Ba trabassá molta terr'erma mols de boscus i mols de rius, i ba'rribà'nuna gran ciutat anunta (unta) se va gasta tots el (es) cèntims Segons la zona (franja de Palafrugell, Montràs i Begur) s'utilitza l'article salat o no.

Balear

Mallorquí (Campos)

Un homo domés tenia dos fiis. Es més jove va dí a son pare: "Ja's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me'n pugui [a]ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fii meu", va dí son pare, "com vulguis; ets dolent i seràs castigat". I llavò va obrí un cala[i]x, va partí ets seus béns i en va fé dues pars. Uns dies después (es cap d'uns dies), es dolent se'n va'[a]ná des pobble tot gojós i sense dí diós a ningú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va [a]rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.

Eivissenc (Ibiza)

Un home dumés tenia dos fiis. Es més jove va dí (a) sum pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; és necessari que me'n puga 'ná i veure món. Partiu es vostrus béns i dunau-me lu que em toqui." "Ai, fii meu", va dí sum pare, "com vulguis; ets un dulen i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí's seus béns i en va fé dos parts. Uns dies después [as cap d'uns dies], es dulen se'n va 'ná des pobble tot gujós i sense dí diós a ningú. Va travessá mols d'ermassus, mols de boscus i mols de rius i va 'rribá a una gran ciutat on va gastá tots es sous.