El noi de la mare

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Partitura del villancico El noi de la mare en un cuaderno de variaciones de órgano de c. 1820 conservado en el archivo de la Seo de Lérida. La canción aparece (en la parte inferior de la página) con el título Mañaguet de la mare

El noi de la mare es un villancico o canción tradicional catalana de Navidad y también una canción de cuna.[1]​ De autor anónimo y origen incierto, de la cual se han hecho y se conservan varias versiones.[2][3]​ Así, se conserva una versión de 1866 recogida por Francesc Pelagi Briz y Cándido Candi y Casanovas en Cançons de la terra (1866-1884),[4]​ una incluida en Chantics de Jacinto Verdaguer,[5]​ y otra publicada por la Biblioteca Popular de L' Avenç de 1909.[6]

Estructura[editar]

Según Josep Romeu y Figueras[2]​ existen dos versiones, una más breve[7]​ y otra de más larga y banalizada.[8]

La canción está redactada en decasílabos anapésticos muy marcados a la primera, la cuarta, la séptima y la décima sílaba, remarcando el ritmo con intensidad, y los versos son de carácter paralelístico cada dos versos.[2]

Historia[editar]

Se desconoce con exactitud la fecha de creación de la canción.[9]​ No hay suficientes referencias. Pero es probable que tenga su origen en el siglo XVIII[3]​ o XIX.[2]​ Se cree que esta canción originalmente era una canción de cuna o infantil y, sin ser navideña ni religiosa, actualmente es un villancico al acabar formando parte del repertorio de Navidad.[9]​ Algunos autores han encontrado puntos de contacto entre esta canción catalana y alguna muiñeira gallega.[2]​ Incluso hay quién piensa que se trata de la misma canción.[10]​ Otros piensan que se trata de la misma melodía, con letras muy parecidas, aunque con diferentes idiomas y que se canta no solamente en Galicia, sino también en otras regiones de España.[11]

Durante la historia reciente se han hecho muchas adaptaciones y arreglos de la popular canción. Raquel Meller, por ejemplo, habiendo vivido buena parte de su vida en Barcelona, grabó varias canciones en catalán entre las cuales la más emotiva es la adaptación de la canción popular El noi de la mare[12]​ que escribieron Cándida Pérez y Martínez y Sants Albiesa, y Raquel grabó en París en 1926.[13]​ Famosos son los arreglos de esta canción para guitarra de Miquel Llobet.[14]​ Este, además de influir en artistas catalanes cómo Emili Pujol, trasladó a Europa y a los Estados Unidos el conocimiento de la canción popular catalana.[15]​ En Argentina a pesar de no ser costumbre cantar villancicos, esta canción de cuna y de Navidad es una nana muy popular, traducción del original catalán con letra castellana. Es probable que hubiera sido traída a Argentina por  emigrantes catalanes.[16]​ La música aparece íntegramente en la introducción de "Captains Courageous" (1937) en arreglo de Gus Kahn and Franz Waxman.[17]​ A Mercader, el asesino de Trotski, lo identificó como catalán un carcelero que le oyó tararear la canción.[18]

Letra[editar]

El Noi de la Mare para guitarra.
Catalán Castellano

Què li darem, a n'el Noi de la Mare?
Què li darem, que li sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives
Panses i figues i mel i mató.

Què li darem, al Fillet de Maria
Què li darem a l'hermós Infantó
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.

Tam patatam que les figues son verdes,
tam patatam que ja maduraran
Si no maduren el dia de Pasqua
Madurarán el dia de Rams

¿Qué le daremos al chico de la madre?
¿Que le daremos que le guste?
pasas, higos, nueces y aceitunas,
pasas, higos, miel y requesón.

¿Que le daremos al hijito de María?
¿Que le daremos al hermoso infante?
le daremos pasas con unas balanzas,
le daremos higos con un cestito.

Tam patatam que los higos están verdes
tam patatam que ya madurarán
Si no maduran el día de Pascua
Madurarán el dia de Ramos

Referencias[editar]

  1. «Cultura popular de Barcelona». Institut de Cultura de Barcelona. Consultado el 25 de abril de 2016. 
  2. a b c d e Romeu i Figueras, Josep (2000). «Recerques d'etnologia i folklore». Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona): 80-83. ISBN 978-84-8415-241-5. 
  3. a b Miscel·lània Pere Bohigas. [Amsterdam] : Associació Internacional de Llengua y Literatura Catalanes; [Barcelona]: Abadia de Montserrat. 1981-1983. pp. 272-274. 
  4. «Lo noy de la mare». Cansons de la terra. Barcelona: E. Ferrando Roca. 1866. 
  5. Verdaguer, Jacint ([1889]). «Lo Noy de la Mare». Cántichs. Barcelona: Llibrería y Tipografía Católica. 
  6. 40 cançons populars catalanes: primera sèrie. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç. 1909. 
  7. Llongueres, J. (1931). Cançoner popular de Nadal. Barcelona: Foment de Pietat. pp. 82-83 ("El Noi de la Mare"). 
  8. Amades, Joan ([1950-1951]). «Vol. II. Cançoner (Cançons - Refranys - Endevinalles)». Folklore de Catalunya. Barcelona: Editorial Selecta. pp. 9-10 ("El Noi de la Mare", 30 versos). 
  9. a b Ballús i Casòliva, Glòria (2014). «El Noi de la Mare: una cançó de bressol que ha esdevingut una nadala coneguda arreu». Naixement. Publicació de la Federació Catalana de Pessebristes (n.º 5): 12-21. Archivado desde el original el 3 de marzo de 2016. Consultado el 25 de abril de 2016. 
  10. Martí i Pérez, Josep (1990). «El folklorismo: análisis de una tradición "prêt-à-porter"». Anuario musical: Revista de musicología del CSIC (n.º 45): 329. ISSN 0211-3538. 
  11. Malivern i Sardà, Enriqueta (1982). «Dineret de la Santa Creu, qui no paga va al cel. Cançons i captiris». Miscel·lània penedesenca 5: 93. ISSN 2385-3409. Consultado el 25 de abril de 2016. 
  12. Pérez Martínez, Cándida; Albiesa, Santos; Meller, Raquel (1888-1962), (int.) ([1926]). «El noi de la mare». En Padilla, José (1889-1960), ed. La bien amada: version originale espagnole de Valencia (Gravació sonora). París: Odeón. 
  13. BNE. Biblioteca Nacional de España (ed.). «El noi de la mare». El mito trágico de Raquel Meller (1888-1962). Exposición. Archivado desde el original el 23 de septiembre de 2015. Consultado el 25 de abril de 2016. 
  14. Llobet, Miquel (1975). «El Noi de la Mare». UME. 
  15. Hernández Ramírez, Fabián Edmundo (2011). La Obra Compositiva de Emilio Pujol (*1886; 1980): Estudio Comparativo, Catálogo y Edición Crítica. [Barcelona]: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art. pp. 110-115. Consultado el 25 de abril de 2016. 
  16. Cuyàs, Manuel (25 de febrer de 2014). «Noi de la mare La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original català». Institut Nova Història. Consultado el 25 de abril de 2016. 
  17. Captains Courageous (0:38 - 1:05 - El noi de la mare)
  18. El punt Avui -Manel Cuyàs - El noi de la mare

Enlaces externos[editar]