Usuario:Desde el planeta de los simios/Udina
PROBLEMÁTICA ACERCA DEL ESCUDO DE LOS PALOS DE GULES
por Federico Udina Martorell (1988)
(...)
Segunda motivación de nuestra temática; corresponde atender ahora a la aparición de las pinturas de la catedral de Gerona. Efectivamente, en noviembre del año 1982 aparecieron en una vieja sepultura de la catedral de Gerona, que guardaba los restos de Ramón Berenguer II, el "Cap d'Estopas", unas pinturas en rojo y gualda, en bandas, alternando. Sobre este hallazgo se incluye en el apéndice I el informe que el Director del Museo de Arte de Cataluña, doctor don Juan Ainaud, ha redactado, así como el informe del Gabinete químico de dicho Museo acerca de los productos que integran dichas pinturas.
De todo ello se deduce que es difícil de precisar, pero posiblemente a fines del siglo XI o principios del siglo siguiente y cuando esta sepultura se hallaba en su lugar (antes de su traslado y de ser envuelta por la que hizo construir Pedro el Ceremonioso, según consta por el documento que se recoge en el apéndice II) debieron de ser pintadas estas bandas, que podrían ser emblemas preheráldicos, con los colores que luego constituyeron el escudo palado de los condes de Barcelona. Más precisiones es difícil de concretar.
(...)
APÉNDICE I
INFORME SOBRE LAS SEPULTURAS CONDALES DE LA CATEDRAL DE GERONA
En noviembre de 1982, por expresa invitación del Cabildo de la Catedral de Gerona, asistí a la apertura de las dos sepulturas condales situadas a los lados de la nave de la Catedral, emplazadas allí desde la segunda mitad del siglo XVI por orden expresa del rey Pedro el Ceremonioso.
Este monarca, al propio tiempo que se ocupaba de la reorganización total, en el Monasterio de Poblet, del panteón de los Reyes de Aragón a partir de Alfonso el Casto, se interesaba también por las tumbas de sus antecesores en otros lugares. Entre ellas se hallaban las dos sepulturas condales emplazadas ante la puerta de la Catedral románica de Girona: quorum corpora sepulta fuere in singulis tumbis ante portam ecclesie beate Marie sedis Gerunde quam translationem fieri facimus intus ecclesiam dicte sedis. El documento regio identifica sin ningún titubeo a los difuntos como Ramón Berenguer II "Cap d'Estopa", asesinado en 1082, y a su bisabuela Ermessendis de Carcassona, que falleció en 1058 y sabemos que aunque murió en Sant Quirze de Besora fue sepultada, de acuerdo con su expresa voluntad, en Gerona, donde había vivido muchos años en su viudez, junto a su hermano el obispo de Gerona Pere Roger. Parece carecer de todo fundamento la suposición de que la Condesa no es Ermessendis sino la esposa de Ramón Berenguer II, Mahalta, fundadora del convento gerundense de Sant Daniel.
Los restos están contenidos en sendos sarcófagos lisos, de piedra (singulis tumbis), de cuerpo rectangular y tapa a dos vertientes. Estas tumbas no tienen otra decoración exterior (en caja y tapa) que barras alternadas en rojo y dorado, que un análisis químico ha demostrado que se trataba de hematites y de oro fino. Esta clase de revestimiento es comparable al de los más antiguos sarcófagos de Las Huelgas de Burgos y debe imitar un revestimiento de telas ricas del que existen antecedentes en Las Huelgas.
Los sarcófagos fueron totalmente ocultados en 1385 por un revestimiento de alabastro debido al escultor Guillem Morell o Morey, que consta de placas laterales con escudos bajo arquerías; en la tapa hay sendas estatuas yacentes, masculina y femenina. Este revestimiento ocultaba y preservaba externamente las cajas originales que contenían los cuerpos. Debe advertirse que la parte delantera del sarcófago del Conde fue desmochada seguramente para adaptarlo a las dimensiones del de la Condesa, menor y, sobre todo, más estrecho.
Creo que no puede existir duda alguna de que la fecha más tardía posible para tal decoración es la de principios del siglo XII, si no finales del XI, y que quienes ordenaron la policromía estaban firmemente convencidos de que las "barras" eran la librea o colores de la Casa Condal de Barcelona... Estoy convencido de que frente al caso de Las Huelgas, nos hallamos ante un elemento preheráldico y totalmente inequívoco.
(Firmado: J. Ainaud de Lasarte.)
Museo de Arte de Cataluña: Análisis técnico y mineralógico de los pigmentos hallados en las tumbas de Ramón Berenguer II y Ermessenda (?) en la Seo de Gerona.
ANALISI TECNIC I MINERALOGIC DELS PIGMENTS TROBATS A LES TOMBES DE RAMÓN BERENGUER II i ERMESSENDA (?) A LA SEU DE GIRONA
El 24 de novembre de 1982 van aparéixer pintures en els sepulcres romànics del comte Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i el que pertanyia a la seva rebesàvia Ermessenda, o bé a la comtessa Mafalda, la seva dona. Aquestes tombes es troben a la catedral de Girona, la primera sobre la porta de la sagristia i l'altra damunt la porta que dóna accés a l'escala del trifori.
Aquests sepulcres van ésser coberts amb unes plaques d'alabastre el segle XIV, d'estil gótic. Sobre les tombes hi havien les estàtues jacents dels personatges. En ser retirades aquestes cobertures aparegueren pintures de barres vermelles i daurades.
INSPECCIO VISUAL
El 22 de desembre de 1982, Antoni Morer Munt, Cap del laboratori físico-químic del Departament de Restauració dels Museus d'Art Municipals de Barcelona, i Miguelángel Alarcia, Conservador Tècnic al Museu d'Art de Catalunya, vam anar a Girona a fer una inspecció visual i prendre mostres deis pigments. Posteriorment la restauradora Mercè Ferré prengué mostres de la tomba de Ramón Berenguer II.
En general tots els pigments semblen molt ben elaborats, en comparació amb amb altres pintures romàniques de la mateixa época i d'altres indrets. Van ser aplicats amb molta cura i, al primer cop d'ull, directament sobre la pedra sense capa de preparació. El gruix pictòric és molt prim i gens llis. Es poden observar les deformacions i irregularitats pròpies de la pedra.
Són dos els pigments apareguts: El /vermell/ de ambdues tombes és molt fosc i el /daurat/ brillant i ben conservat.
ENTITATS COL·LABORADORES I EQUIP TÈCNIC PER AQUESTA RECERCA
Per dur a terme aquesta investigació, juntament amb el Museu d'Art de Catalunya i el Departament de Restauració de l'Ajuntament de Barcelona, hi ha col·laborat el "Instituto de Investigaciones Geológicas Jaime Almera" del C.S.I.C.
L'equip tècnic que ha realitzat la investigació és:
Antoni MORER MUNT, llicenciat en ciències químiques, Conservador tècnic dels Museus d'Art de l'Ajuntament de Barcelona i cap del laboratori físico-químic del departament de Restauració.
Felicià PLANA LLEVAT, doctor en ciències geològiques, col·laborador científic del C.S.I.C.
Adolf TRAVERIA CROS, doctor en ciències geològiques, investigador científic del C.S.I.C.
LES MOSTRES
De la tomba que es suposa de la comtessa Ermessenda es prengueren les mostres de la cara lateral. A sobre no hi ha restes de pintura.
G.E./1: pigment de color vermell.
G.E./1: pigment de color daurat.
Del sepulcre de Ramón Berenguer II, Cap d'Estopes, es prengueren totes les mostres de damunt la tomba, ja que la part lateral fou suprimida el segle XIV (?) per col·locar les plaques gòtiques.
G.R.B./3: pigment de color vermell.
G.R.B./4: pigment de color daurat.
G.R.B./5: mostra de matèria blanca de la tapa del sarcòfag. Es possible que es tracti d'una preparació per substituir una deficiència de la pedra a la carena de la tapa.
G.R.B./6: pigment de color blau. A un extrem de la coberta hi havia unes gotes de pigment blau. No forma part del motiu general de la resta de la pintura. Es més antiga que el sarcòfag gòtica que la cobria.
TECNIQUES ANALITIQUES I MEDIS INSTRUMENTALS EMPRATS EN AQUESTA INVESTIGACIÓ
Per l'objectiu d'aquest estudi —es tracta de la identificació de pigments- i per les aracterístiques de les mostres -molt poca quantitat i de capa molt prima—, les tècniques més apropiades són la FLUORESCENCIA i DIFRACCIO de RAIGS X. Ja que els resultats obtinguts són totalment satisfactoris per la plena identificació de totes les mostres, no ha calgut cap altra comprovació amb tècniques i mètodes d'anàlisi diferents.
Fluorescència de raigs X. Es una tècnica d'anàlisi químic indònia per aquest tipus d'investigacions. Ens dóna informació de la composició elemental de la mostra. Nosaltres només hem estudiat els elements pesats ja que disposem de poca quantitat de mostra i per tant la resposta es veu disminuida. Per altra banda ja tenim informació dels elements lleugers que tenen importància pels resultats de la difracció. Però, a més a més, els pesats són els que constitueixen els oligoelements, que són els que ens donen informació sobre les diferències entre els pigments.
S'ha treballat amb un equip Rigaku S Max amb el tub de Rh. i amb una tensió d'excitació de vuit a 0.05 Tors; cristall de LIF (200) i detector de centelleig.
Difracció de raig X. La difracció de raigs X és una tècnica d'anàlisi que obté informació a partir de l'estructura cristal·lina de la mostra. Ja que els pigments emprats a les pintures romàniques són, en gran part, fases minerals i tenen com a característica esencial la disposició ordenada dels seus àtoms en una particular estructura cristal·lina, la difracció de raigs X es revela en aquest cas com una eina de gran utilitat. Ens dóna informació de les espècies mineralògiques que determinen el color d'aquestes mostres.
D'aquests pigments s'ha obtingut un difractograma convencional amb un equip PHILIPS PW 1130, amb tub de Cu, detector proporcional i mono-cromador de grafit.
PIGMENT VERMELL MOSTRES: G.E./l G.R.B./3 Els dos pigments presenten la mateixa composició.
I. Elements i espècies mineralògiques determinants del pigment
El color vermell és donat per l'HEMATITES (a-Fe2O3). Així es dedueix gràcies a la determinació per D.R.X., i per la presència majoritària de ferro (F.R.X.). La poca resposta que dóna la D.R.X. es deu a la baixa cristal·linitat de l'hematites i la poca quantitat de mostra. També apareix el quars (a-SiO2) associat a l'hematites. La presència de Mn, Cu, Rb, Ti..., està relacionada amb el tipus de terres i argiles que acompayen l'òxid de ferro.
Aquest resultat concorda plenament amb altres anàlisis de pigments vermells de la mateixa època. (Pintures del Mestre de Sant Joan de Boi i del Mestre del Judici Final.)
II. Elements i espècies mineralògiques corresponents al sustrat
La calcita (CaCO3), la hidrocerusita (Pb3(CO3)2 (OH)2) i part de quars (a-SiO2), determinats per D.R.X., integren una capa de preparació molt prima. Això es confirma plenament per l'abundància de Pb i Ca que dóna la F.R.X.
III. Altres elements i espècies mineralògiques
Apareix weddellita (CaC2O4. 2H2O) que evidentment és biogènic, de formació posterior.
A la mostra G.R.B./3 apareix or. Això es deu a que cavalcava sobre la capa daurada aplicada abans de la vermella.
Presència de plata com element minoritari.
PIGMENT D'OR MOSTRES: G.E./2 G.R.B./4 Els dos pigments presenten la mateixa composició.
I. Elements i espècies mineralògiques determinants del pigment
El pigment daurat és donat per l'element metàl·lic OR. Comprovat per la D.R.X. i també per la F.R.X.
Es detecta la presència d'una mica de Cu que forma "aleació" amb l'or proporcionant major duresa.
II. Elements i espècies mineralògiques corresponents al sustrat
Integren la capa de preparació: la cerusita (PbCO3), hidrocerusita (Pb3(CO3)2 (OH)2), calcita (CaCO3) i quars (a-SiO2). També hi ha presència de goettita (a-FeOOH).
La presència d'aqustes espècies està confirmada per la F.R.X. abundància de Pb, Fe, i com a minoritaris Mn, Ni, Zn...
III. Altres elements i espècies mineralògiques
S'observa la presència de weddellita (CaC2O4. 2H2O), de formació posterior a la resta de les pintures.
MATÈRIA BLANCA MOSTRA: G.R.B./5
I. Elements i espècies mineralògiques d'aquesta substància
Les úniques espècies mineralògiques que formen aquesta matèria són: el GUIX (CaSO4.2H2O) i el QUARS (a-SiO2). La F.R.X. confirma plenament els resultats de la D.R.X.: presència majoritaria de Ca, Si, i minoritària d'altres elements associats.
PIGMENT BLAU MOSTRA: G.R.B./6
I. Elements i espècies mineralògiques determinants del pigment
El pigment blau és donat per l'AZURITA (Cu3(OH)2(CO3)2).
El difractograma d'aquest pigment és molt nítid i d'una resposta quasi perfecta.
Associades amb l'azurita es presenten en poca quantitat la bonatitta (Cu(SO4).3H2O) i la calcocianita (CuSO4). Aqüestes especies son posteriors i degudes a alteracions modernes, sobre tot per la contaminació del SO2.
II. Elements i espècies mineralògiques corresponents al sustrat
Cerusita (PbCO3), hidrocerusita (Pb3(CO3)2 (OH)2), i quars (a-SiO2), integren la capa de preparació i són integren la capa de preparació i son confirmats plenament per l'abundància de Pb, Zn...
La presència de Fe, Mn, Ni, va associada a l'azurita, hidrocerusita i a les argiles.
APÉNDICE II
(...)
---