Usuario:Mariadalmau
Concert per a Piano n.2 de Rachmaninoff[editar]
El Concert per a Piano n.2 Op. 18, és una obra en do menor per a piano acompanyada per la orquestra, composta per Sergei Rachmaninoff entre la tardor de 1900 i l'abril de 1901. El segon i el tercer moviments van ser interpretats per primera vegada amb el compositor com a solista el 2 de desembre de 1900. L'obra sencera va ser estrenada, també amb el compositor com a solista, el 27 d'octubre de 1901, amb el seu cosí Alexander Siloti com a director. Aquesta obra és una de les seves peces més recordades, i li va suposar un sòlid reconeixement i fama com a compositor de concerts.
Composició[editar]
L'obra està escrita per dues flautes, dos oboès, dos clarinets en si♭i la, dos fagots, quatre trompes en fa, dues trompetes en si♭, tres trombons (dos tenors i un bombardí), tuba, timbales, bombo, platerets, piano solista i cordes. Està escrit en la forma tradicional de concert de tres moviments.
Moderato
El moviment inicial comença amb una sèrie d'acords en el piano com si es tractés de tocs de campana que creen tensió, finalment arriben a un punt culminant en la introducció del primer tema. En aquesta primera secció, la orquestra interpreta una melodia de caràcter rus mentres que el piano realitza un acompanyament que consisteix en un seguit d'arpegis. Després d'aquest gran primer tema, ve una ràpida transició fins que es presenta el segon tema en mi♭major, molt més líric. L'agitat i inestable desenvolupament agafa motius d'ambdós temes canviant les tonalitats molt sovint i passa a varis instruments mentres sorgeix una nova idea musical. La música arriba a un gran clímax com si s'anessin a repetir els primers compassos de l'obra, encara que la recapitulació és bastant diferent. Mentres l'orquestra repeteix de nou el primer tema, el piano, que abans feia un paper d'acompanament, ara toca un tema d'estil semblant al d'una marxa que ja havia estat presentat al mig del desenvolupament, d'aquesta manera crea un considerable reajust en la reexposició, com en el tema principal, tocat per l'orquestra que s'ha convertit en l'acompanyament. La resta de la recapitulació és bastant literal.
Adagio sostenuto
El segon moviment comença amb una sèrie d'acords lents amb les cordes que modulen de Do menor de l'anterior moviment a Mi major. El piano entra tocant una simple figura arpegiada. El tema és introduït per la flauta i després passa entre el piano i altres solistes, abans que la música acceleri a un breu clímax centrat sobre el piano. El motiu original es repeteix, i la música sembla extingir-se, acabant tansols amb el solista.
Allegro scherzando
L'últim moviment comença amb una petita introducció orquestral que modula de Mi major a Do menor, abans que el piano sol el condueixi cap a l'agitat primer tema. L'excitació mor i l'oboè i les violes introdueixen un tema de gran lirisme. El segon tema està basat en el segon tema del primer moviment. Després d'un llarg període de desenvolupament, la tensió creix considerablement. Prop del final, Rachmaninoff recupera el segon tema en una gran i poderosa orquestració. Finalment, una ràpida i curta coda condueix el concert al seu fi.
http://www.youtube.com/watch?v=5ZRbko3UsnQ&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Gx_XfNWkf_s&feature=related